El còlit negre a les Terres de l’Ebre

El còlit negre o merla cuablanca (Oenanthe leucura) és un petit ocell insectívor, de la família Muscicapidae. La coloració és negra en mascles adults i marró en femelles i joves. Destaca el disseny de la cua bàsicament blanc i amb una franja terminal negra.

Mascle i femella, el mascle de color negre i la femella de color marró. Foto: Mariano Cebolla

Mascle i femella, el mascle de color negre i la femella de color marró. Foto: Mariano Cebolla

Mascle amb plomatge de 1r hivern. Es poden veure dues generacions de plomes. Foto Pere Josa

Mascle amb plomatge de 1r hivern. Es poden veure dues generacions de plomes. Foto Pere Josa

El còlit negre és sedentari, pot viure tot l’any al mateix lloc i només desplaçar-se si les condicions meteorològiques són molt dures, ja que pot ser sensible a períodes llargs de gelades. Hi ha una dispersió post-juvenil que pot dur alguns exemplars a explorar noves zones. El còlit negre s’alimenta bàsicament d’insectes, tot i que també pot menjar petits rèptils com ara sargantanes i fins i tot llavors de plantes, com l’esparreguera, entre d’altres. Cria en forats en zones rocoses i també pot aprofitar construccions humanes.

L’àrea de distribució mundial és una franja al nord d’Àfrica (ssp.riggenbachi) i a la Península Ibèrica on es troba la subespècie nominal. En varis sectors a Portugal, Andalusia i l’Aragó s’ha constatat una disminució en l’àrea ocupada i/o en les densitats. Especialment preocupant ha estat l’evolució en el límit NE els últims anys. Es va extingir a França, als anys 90 del segle XX, i en els anys que portem de segle XXI s’ha extingit al Cap de Creus, a Montserrat i la població del Garraf, aïllada i reclosa en pedreres, ha quedat com l’única present a les províncies de Girona i Barcelona. Al camp de Tarragona s’han perdut molts territoris i ha disminuït de forma important l’àrea ocupada, desapareixent totalment de comarques com el Baix Penedès o l’Alt Camp, i només queden algunes parelles a les muntanyes de Vandellós, Serra de Llaberia i al Priorat. Les poblacions més nombroses a Catalunya són al sud de la província de Lleida, i especialment a les Terres de l’Ebre.

Distribució del còlit negre a Catalunya. Mapa Atlas 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia
Distribució del còlit negre a Catalunya. Mapa Atlas 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia

A les Terres de l’Ebre el còlit negre ocupa zones exposades al sol, selecciona preferiblement els barrancs amb orientació S-SE. Li agraden els vessants rocosos, amb un elevat grau d’aridesa i poca cobertura vegetal. Com a atalaia de caça, refugi,o per a fer el niu pot ocupar construccions humanes com ara marges i barraques de pedra seca, o corrals i masos abandonats. El còlit negre pot colonitzar zones cremades, tot i que a mesura que avança la successió vegetal i es tanca la vegetació, abandona la zona de nou. A les Terres de l’Ebre l’espècie presenta les densitats més grans a la serra del Boix-Cardó, els barrancs entre l’Hospitalet i l’Almadrava i la serra de Cavalls. També està present a barrancs exteriors de la cara sud dels Ports, el Pas de l’Ase, i parelles escampades que poden aprofitar barrancs amb un hàbitat idoni en qualsevol de les petites serres que tenim a les Terres de l’Ebre. En sectors propers al Pantà de Riba-roja ocupen barrancs amb tallats constituïts per alternances de nivells de margues, gresos i calcàries, materials d’origen lacustre-palustre. Les poblacions d’aquest sector presenten bones densitats i estan en contacte amb les poblacions d’Aragó aprofitant barrancs de les conques fluvials de rius com l’Ebre i el Matarranya. Algunes parelles també poden ocupar extractives d’àrids en actiu o un cop acabada l’activitat.

Habitat del còlit negre a la Serra de Cavalls (Pinell de Brai). Foto Pere Josa

Habitat del còlit negre a la Serra de Cavalls (Pinell de Brai). Foto Pere Josa

Serra del Boix (El Perelló) un dels sectors amb major densitat de còlit negre a les Terres de l’Ebre. Foto Pere Josa

Habitat del còlit negre a la Serra de Cavalls (Pinell de Brai). Foto Pere Josa

Barranc amb tallats d’origen lacustre-palustre a la Pobla de Massaluca. Foto Pere Josa

Barranc amb tallats d’origen lacustre-palustre a la Pobla de Massaluca. Foto Pere Josa

Entre les amenaces descrites la més important a les Terres de l’Ebre és la pèrdua d’habitat degut al canvi d’usos del sòl. El còlit negre ocupa preferentment zones obertes, amb poca o nul·la cobertura vegetal ja sigui arbustiva o arbrada. L’abandonament rural ha fet que la vegetació arbustiva i boscosa hagi ocupat antigues zones dedicades a cultius de secà i a pastures perdent-se molts hàbitats utilitzats pel còlit negre. Vessants antigament abancalats i amb marges de pedra han quedat engolits dins masses de pi blanc (Pinus halepensis) o un estrat arbustiu molt dens.

Aquests últims 20 anys hem pogut comprovar com molts territoris de l’espècie han anat desapareixent tant a les Terres de l’Ebre com en zones veïnes al Camp de Tarragona, i al curs baix del Matarranya. Tot i així, no hi ha estudis ni cap cens oficial referent a la població de còlit negre a la província de Tarragona. Per això des de Picampall ja fa anys hem volgut aprofundir en el coneixement de l’espècie. Després d’anys definint el projecte i testant diferents metodologies, el 2017 iniciem el seguiment de les densitats reproductores a les Terres de l’Ebre, l’estudi més ampli sobre aquesta espècie fet mai a Catalunya.

Fes clic aquí per veure consultar l'estudi sobre el cens de la densitat reproductora del còlit negre a les Terres de l'Ebre

La presència de ramats de caràcter extensiu permet el manteniment d’hàbitats òptims per al còlit negre. A la foto exemplars de cabra blanca espècie autòctona de les Terres de l’Ebre. Foto Pere Josa

La presència de ramats de caràcter extensiu permet el manteniment d’hàbitats òptims per al còlit negre. A la foto exemplars de cabra blanca espècie autòctona de les Terres de l’Ebre. Foto Pere Josa

L’alarmant disminució de la superfície ocupada a Catalunya, la fragmentació de les poblacions, la baixa densitat en els territoris ocupats i la falta d’hàbitats òptims permanents en el temps,ens fa ser poc optimistes sobre l’evolució de l’espècie els pròxims anys. Conèixer millor el còlit negre i aplicar aquests coneixements en la gestió del medi natural serà imprescindible per aturar el retrocés que està patint aquesta espècie tan pròpia de l’interior de les Terres de l’Ebre.

Colit negre mascle, en aquesta foto es pot veure el contrast entre el plomatge fosc i el blanc del carpó i gairebé tota la cua. Foto Pere Josa

Colit negre mascle, en aquesta foto es pot veure el contrast entre el plomatge fosc i el blanc del carpó i gairebé tota la cua. Foto Pere Josa