El còlit negre a les Terres de l’Ebre

El còlit negre o merla cuablanca (Oenanthe leucura) és un petit ocell insectívor, de la família Muscicapidae. La coloració és negra en mascles adults i marró en femelles i joves. Destaca el disseny de la cua bàsicament blanc i amb una franja terminal negra.

El Còlit negre és sedentari, pot viure tot l’any al mateix lloc i només desplaçar-se si les condicions meteorològiques són molt dures, ja que pot ser sensible a períodes llargs de gelades. Hi ha una dispersió post-juvenil que pot dur alguns exemplars a explorar noves zones. El Còlit negre s’alimenta bàsicament d’insectes, tot i que també pot menjar petits rèptils com ara sargantanes i fins i tot llavors de plantes, com l’esparreguera, entre d’altres. Cria en forats en zones rocoses i també pot aprofitar construccions humanes.

L’àrea de distribució mundial és una franja al nord d’Àfrica (ssp.riggenbachi) i a la Península Ibèrica on es troba la subespècie nominal. En varis sectors a Portugal, Andalusia i l’Aragó s’ha constatat una disminució en l’àrea ocupada i/o en les densitats. Especialment preocupant ha estat l’evolució en el límit NE els últims anys. Es va extingir a França, als anys 90 del segle XX, i en els anys que portem de segle XXI s’ha extingit al Cap de Creus, a Montserrat i la població del Garraf, aïllada i reclosa en pedreres, ha quedat com l’única present a les províncies de Girona i Barcelona. Al camp de Tarragona s’han perdut molts territoris i ha disminuït de forma important l’àrea ocupada, desapareixent totalment de comarques com el Baix Penedès o l’Alt Camp, i només queden algunes parelles a les muntanyes de Vandellòs, Serra de Llaberia i al Priorat. Les poblacions més nombroses a Catalunya són al sud de la província de Lleida, i especialment a les Terres de l’Ebre.

A les Terres de l’Ebre el Còlit negre ocupa zones exposades al sol, selecciona preferiblement els barrancs amb orientació S-SE. Li agraden els vessants rocosos, amb un elevat grau d’aridesa i poca cobertura vegetal. Com a atalaia de caça, refugi,o per a fer el niu pot ocupar construccions humanes com ara marges i barraques de pedra seca, o corrals i masos abandonats. El Còlit negre pot colonitzar zones cremades, tot i que a mesura que avança la successió vegetal i es tanca la vegetació, abandona la zona de nou. A les Terres de l’Ebre l’espècie presenta les densitats més grans a la serra del Boix-Cardó, els barrancs entre l’Hospitalet i l’Almadrava i la serra de Cavalls. També està present a barrancs exteriors de la cara sud dels Ports, el Pas de l’Ase i parelles escampades que poden aprofitar barrancs amb un hàbitat idoni en qualsevol de les petites serres que tenim a les Terres de l’Ebre. En sectors propers al Pantà de Riba-roja ocupen barrancs amb tallats constituïts per alternances de nivells de margues, gresos i calcàries, materials d’origen lacustre-palustre. Les poblacions d’aquest sector presenten bones densitats i estan en contacte amb les poblacions d’Aragó aprofitant barrancs de les conques fluvials de rius com l’Ebre i el Matarranya. Algunes parelles també poden ocupar extractives d’àrids en actiu o un cop acabada l’activitat.

Entre les amenaces descrites la més important a les Terres de l’Ebre és la pèrdua d’hàbitat degut al canvi d’usos del sòl. El Còlit negre ocupa preferentment zones obertes, amb poca o nul·la cobertura vegetal ja sigui arbustiva o arbrada. L’abandonament rural ha fet que la vegetació arbustiva i boscosa hagi ocupat antigues zones dedicades a cultius de secà i a pastures perdent-se molts hàbitats utilitzats pel Còlit negre. Vessants antigament abancalats i amb marges de pedra han quedat engolits dins masses de pi blanc (Pinus halepensis) o un estrat arbustiu molt dens.

Aquests últims 20 anys hem pogut comprovar com molts territoris de l’espècie han anat desapareixent tant a les Terres de l’Ebre com en zones veïnes al Camp de Tarragona, i al curs baix del Matarranya. Tot i així, no hi ha estudis ni cap cens oficial referent a la població de Còlit negre a la província de Tarragona. Per això des de Picampall ja fa anys hem volgut aprofundir en el coneixement de l’espècie. Després d’anys definint el projecte i testant diferents metodologies, el 2017 iniciem el seguiment de les densitats reproductores a les Terres de l’Ebre, l’estudi més ampli sobre aquesta espècie fet mai a Catalunya.

Fes clic aquí per veure consultar l'estudi sobre el cens de la densitat reproductora del còlit negre a les Terres de l'Ebre

Fes clic aquí per consultar l'estudi sobre l'ús de les pedreres pel Còlit negre a les Terres de l'Ebre