Picampall té un acord-conveni amb la propietat FCLP on es descriuen anualment els plans de treball.
Els objectius generals, tant de l’acord com del projecte son la conservació dels hàbitats existents i la biodiversitat associada a l’espai i la divulgació d’aquests hàbitats i la seva biodiversitat.
En aquest sentit, es treballa en el compromís de fer un control i vigilància de l’espai (tancat i restringit al públic) on es mantinguin les zones d’alimentació, hivernada i nidificació de les especies que hi habiten en tranquil·litat. Així com el control, vigilància i gestió de les aigües que alimenten aquesta llacuna i aiguamolls.
El manteniment i millora de les infraestructures existents. Seguiments dels valors ambientals existents. Actuacions d’ús públic que poden ser voluntariat ambiental, visites guiades que ajudin a visualitzar i posar en valor la preservació d’aquests hàbitats i la seva biodiversitat.
El projecte té una durada d’un any natural (2021). Però es treballa en la idea que es pugui continuar les tasques associades als objectius generals durant els següents anys. Sempre en funció dels recursos econòmics que es puguin obtenir.
La zona del projecte, amb una extensió de 176 ha, que inclouen la totalitat de la llacuna de l’Alfacada, tot el salobrar i una part dels antics arrossars reconvertits en zona natural d’aiguamolls és propietat de la FCLP des de l’any 2004. Situada a la vora del riu Migjorn i de l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre en el terme municipal de Sant Jaume d’Enveja.
El total de la finca té 176Ha. que inclouen la totalitat de la llacuna i aiguamolls de l’Alfacada protegits pel Parc Natural del Delta de l’Ebre i per la XN2000 en la seva totalitat.
La formació de la llacuna de l’Alfacada està relacionada amb l’activitat de l’antiga desembocadura del riu Ebre pel braç de Migjorn, formant-se per progradació d’un front de platja. La seva litologia és de sorra fina, encara que en algunes zones de deposició dominen els llims. La morfologia i condicions hidrològiques actuals de la llacuna són conseqüència de les modificacions realitzades per l’activitat humana. Així, la llacuna ha sofert diversos processos de dessecació i transformació en arrossars, pel que la seva mida original es va reduir de manera important (aproximadament un 80%) fins a aconseguir la grandària i forma actuals. Les condicions hidrològiques també han sofert un important canvi, passant d’una llacuna salada a una llacuna salobre amb diferents rangs de salinitat, a causa de la influència de el cicle de l’arròs i de la introducció d’aigua dolça per motius cinegètics. Una important actuació que es va realitzar a partir de finals dels anys noranta, gràcies a les mesures agroambientals de la Unió Europea, va ser la transformació d’aproximadament 48 ha d’arrossars de l’extrem NW en zones naturals inundades.
Tot això, entre els anys 2011 i 2017, l’espai s’ha restaurat i millorat amb l’aplicació del projecte LIFE Deltalagoon.
Aquest espai és una important unitat paisatgística i ecològica dins el Delta de l’Ebre, i alberga una gran biodiversitat malgrat al seu relativament reduïda superfície (2,7% de Parc Natural i 2,2% de la zona terrestre de la Xarxa Natura 2000 de Delta de l’Ebre).
Aspectes socioeconòmics d’interès
La gran importància d’aquesta zona per a la conservació va motivar que la major part d’ella fos adquirida per la Fundació Catalunya La Pedrera, l’any 2004, que la va comprar amb l’objectiu de preservar i potenciar la seva biodiversitat. No obstant això, tot i que es tracta d’una zona protegida, el fet que fins l’any 2010 per a ús cinegètic. Al seu torn es tracta d’una zona molt vulnerable als efectes del canvi climàtic i de la disminució dels fluxos d’aigua i sediment del riu Ebre, de manera que la pujada d’el nivell de la mar i l’erosió costanera s’estan accelerant en aquesta zona , per la qual cosa es requereixen mesures específiques de gestió i restauració per mitigar els efectes negatius. Aquesta alta biodiversitat i singularitat es manté gràcies als diferents tipus d’hàbitats que es troben concentrats en aquest relativament petit espai, que van des de llacunes i maresmes de baixa salinitat fins llacunes i maresmes salines i hipersalines. La zona inclou nombrosos hàbitats i espècies inclosos en els annexos de les Directives Hàbitats i Aus. En l’apartat d’hàbitats prioritaris destaca el de llacuna costanera, que representa el 3% del total d’hàbitat de llacunes costaneres de Delta de l’Ebre; i en l’apartat d’espècies destaca la Polla blava (Porphyrio porphyrio), espècie que recolonizà al Delta en aquesta zona i la població pot representar un 15% del total existent al Delta de l’Ebre.
Segons la Directiva 92/43 / CEE els principals hàbitats que es troben a la zona són (s’indica entre parèntesis el codi de classificació i amb un asterístic els prioritaris): plans fangosos o sorrencs que no estan coberts d’aigua quan hi ha marea baixa ( 1140); llacunes * (1150); vegetació anual pionera sobre deixalles marins acumulats (1210); pastures salins mediterranis Juncetalia maritima (1410); matolls halòfils mediterranis Arthrocnemetalia fructicosae (1420); estepes salines Limoniatalia * (1510); dunes mòbils amb vegetació embrionària (2110); dunes fixes de litoral Crucianellion maritimae (2210); i, dunes del Malcomietalia (2230).
La vegetació palustre està formada per comunitats helofítiques, on predominen Phragmites australis, Typha angustifolia i Scirpus maritimus. Els macrofits estan representats únicament per Potamogeton pectinatus, que presenta un important recobriment en tota la llacuna.
La llacuna i la zona d’antics arrossars constitueixen un dels llocs més importants de Delta de l’Ebre per a la nidificació d’aus, entre les quals destaquen: Porphyrio porphyrio *, Ixobrychus minutus, Tachybaptus ruficollis, Anas platyrhynchos, Netta rufina, Himantopus himantopus, Chlidonias hybridus, Acrocephalus melanopogon, Acrocephalus scirpaceus, Acrocephalus arundinaceus, Locustella luscinioides i Emberiza schoeniclus whitherbyi. Per al bitó Botaurus stellaris, aquesta llacuna presenta un habitat favorable per al seu nidificació i hivernada, per la qual cosa constitueix un espai on la seva presència és regular. No obstant això, des de finals de segle passat no hi ha cites de la seva nidificació. La proximitat de l’Alfacada amb l’illa de Buda, fa que les espècies que nidifiquen en aquesta última, vinguin a alimentar regularment (p.e. diverses espècies d’agrons, Plegadis falcinellus i Glareola pratincola). Com a zona d’hivernada i de pas migratori, proporciona alimentació i refugi a una gran nombre d’espècies d’anàtides, larolimícoles i passeriformes. Entre les aus en pas i hivernants destaquen Egretta alba, becplaner, Anas crecca i Limosa limosa. Entre els peixos destaca la presència de Aphanius iberus en les zones amb major salinitat, i entre els amfibis destaca la presència de Pelobates cultripes a les zones amb aigua més dolça.
La zona de salobrar davant de la llacuna de l’Alfacada es caracteritza per tenir cotes molt baixes (inferiors als 25 cm sobre el nivell de la mar), per la qual cosa es troba dins de l’àrea d’influència intermareal i de l’efecte dels temporals, de manera que els sòls presenten un alt contingut de sals. La vegetació de la zona de salobrar presenta adaptacions especials per poder subsistir i forma comunitats de gran interès, que s’estructuren a escala de microrelive (pe Suaedo-Salicornietum patulae, Arthrocnemetum fruticosi, Sphenop divaricati-Arthrocnemetum gluaci, Zygophyllo-Limonietum i Spartino-Juncetum maritimi). En aquestes comunitats halòfiles destaquen per la seva singularitat Zygophyllum album i diverses espècies de Limonium. Faunísticament, part d’aquesta zona s’inclou dins de la zones de nidificació de Glareola pratincola, Charadrius alexandrinus, Sterna albifrons, Calandrella brachydactyla i Calandrella rufescens. Si durant el període migratori aquesta zona es trobi inundada, és utilitzada com a zona d’alimentació i descans per diverses espècies de larolimícoles.
Compatibilitat d’activitats humanes i el patrimoni natural
La finca de l’Alfacada, gestionada com una reserva natural des de l’aquisició de la FCLP, ja fa anys que es fa compatible la conservació i preservació dels hàbitats, paisatges i biodiversitat amb les activitats d’ús públic. En aquest sentit hi ha perfectament delimitades les zones d’ús públic, el nombre de persones per activitat i la freqüentació, tot en un calendari que encaixa perfectament tant amb la conservació dels valors ambientals de l’espia com amb les activitats de les finques veïnes (especialment la caça).
Agents implicats en el desenvolupament del projecte de custòdia.
La gestió integral de la finca de l’Alfacada recau sobre Picampall des del 2019. Si bé des del 2007 i més avant amb el projecte LIFE Deltalagoon, les persones implicades en la gestió i seguiments tècnics de les accions del propi projecte han estat efectuades per les persones que actualment continuen sent els responsables d’aquesta gestió dintre de l’organització Picampall.
En tot moment, la gestió integral de l’espai comporta nombroses accions de coordinació, gestió i veïnatge amb els actors i agents del territori. Tant per la correcta gestió d’aquest valors, com per no interferir en ni afectar a finques veïnes. També cal coordinar-se amb agents que actuen per fer els seguiments propis específics i que, en perfecta coordinació poden treballar i a l’espai: Copate, Comunitat de Regants, IRTA, Parc Natural del Delta de l’Ebre, entre altres.
Moltes de les accions de manteniment, seguiments i sensibilització que cal fer a l’espai, es fan i es procuren fer amb accions de crida al voluntariat ambiental, en coordinació amb la xarxa de voluntaris que ofereix la pròpia Fundació Catalunya-La Pedrera, com en accions que poden ser més recurrents i regulars amb el voluntariat de SEO/Birdlife al Delta de l’Ebre.
Previsió de donar continuïtat al projecte més enllà del període subvencionat.
En el marc de l’acord de custodia amb la FCLP hi ha també un conveni amb pressupost que aporta la propietat on, en funció de les necessitats i calendari de treball anual, es proposen el seguiment de les accions ja fetes i previstes en aquest projecte. Amb la idea de que la gestió de l’espai es mantingui amb aquest esperit per anys i per sempre.
Si bé els objectius genèrics plantejats en aquest espai son els més recurrents en la majoria d’espais naturals a protegir i conservar, cal dir que algunes de les accions que es plantegen es poden replicar en alguns altres espais, sabent però què, cada lloc i espais té la seva singularitat pròpia. En aquest sentit, i especialment en la experiència al Delta de l’Ebre, les singularitats específics de cada lloc, zona o geografia s’han de respectar. I només en els casos que una expertesa d’un determinat lloc ho digui, cada cas ha de ser seguint les especificitats del lloc.
Supervisió i control de la llacuna de l’Alfacada i dels seus valors naturals:
-Seguiment dels nivells i qualitat de l’aigua.
-Seguiment de l’estat general de la finca (camins, malacons, llacunes) i desbrossades de manteniment als camins.
-Manteniment dels observatoris tècnics, caseta magatzem, miradors de fauna, posaders per ocells, comportes i trastelladors, tancat perimetral i portes d’accés, filtres, etc..
-Seguiment sobre el terreny de la gestió de l’Àrea Privada de Caça APC T- 10.354 de la qual n’és titular la Fundació Catalunya-La Pedrera.
-Participació en els censos d’avifauna coordinats pel Parc Natural del Delta de l’Ebre.
-Censos i seguiments de fauna nidificant.
-Seguiments d’ocells amb anellament científic.
-Adequació, manteniment i alimentació de les tortugues proporcionades pel Parc Natural mentre s’aclimaten a la finca abans de ser alliberades.
-Atenció i coordinació amb veïns i entitats que actuen puntualment a l’espai: Parc Natural, IRTA, COPATE, Comunitat de Regants, Agents rurals, etc..
Ús públic:
-Adaptació i millora de l’itinerari d’ús públic en la interpretació dels valors i accés a l’espai. Plafons interpretatius, retolació d’indicacions, plataformes o punts d’observació de fauna, etc…
-Accions de voluntariat ambiental.
-Visites guiades.
Resultats esperats.
S’espera tenir cura, protegir, preservar i mantenir tots els valors paisatgístics, d’hàbitats i biodiversitat en el temps. Millorar la gestió, fent-la més autosostenible i mantenir l’equilibri entre la conservació dels valors ambientals i la sensibilització mitjançant les activitats d’ús públic.
L’èxit serà sempre mantenir aquest equilibri i que pugui aquest model de gestió sostenible pugui perdurar en el temps, tal com s’ha fet des de l’adquisició de l’espai per part de la propietat i amb la gestió integral per part de Picampall
Seguiment
Tot i que els indicadors ajuden a identificar possibles punts de millora, entenem la finca de la reserva natural de l’Alfacada com una petita part més de tot l’entramat d’espais naturals protegits que hi ha al Delta de l’Ebre. El fet que cada espai protegit tingui entitat pròpia, no deixa de ser una illa de connexió entre la resta d’espais, fent que els possibles bioindicadors puguin millorar o empitjorar en un any, però queden integrats dintre del gran espai Delta com un tot.
Per tant, els bioindicadors seran aportats a l’entitat que garanteix la protecció i conservació de tots els espais naturals del delta, que és el Parc Natural del Delta de l’Ebre per a que sigui aquesta entitat qui pugui fer una valoració de la evolució de tots i cadascun dels espais i la seva interrelació en la conservació i possibles millores de tot el Delta.
Dades de biodiversitat
Les dades obtingues en els seguiments, censos, anellaments, etc… seran incorporades a les entitats que vetllen i garantixen la conservació a nivell administratiu: Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’ICO. Les dades també s’afegeixen a l’informe anual de la gestió de l’Alfacada per a la FCLP.
Relació de les experiències en custòdia de l’entitat
Les persones responsables de la gestió integral de la reserva natural de l’Alfacada, son les mateixes que han treballat des de l’inici de la gestió per part de la propietat, així com també les mateixes que han fet el seguiment i treball de camp tècnic i seguiments en el projecte de restauració LIFE Deltalagoon dintre d’aquest mateix espai i altres que incloien aquest projecte.
Amb el suport de:
